El Museu Comarcal projecta la restauració de la peça i, després, tornar-la a ubicar prop de l'indret inicial, a sobre d'una font
Dues tècniques, en un moment de les feines de neteja, prèvies al trasllat del grup escultòric al Museu Comarcal de la Garrotxa. xavier valeri
NOTÍCIES RELACIONADES
Una peça amb interès artístic i històric. Comarques
un grup escultòric oblidatEl monument recordatori de la recuperació d'Olot per part del general Arsenio Martínez Campos havia restat oblidat de la visió dels olotins en un extrem de la ciutat. Ubicat sobre una font i de formes desgastades feia que poca gent en fes esment. Ara, el Museu Comarcal ha traslladat el monument per tal de restaurar-lo. Acabada la rehabilitació, el reubicaran en el lloc original.
OLOT XAVIER VALERI L'Ajuntament d'Olot ha traslladat al Museu Comarcal el grup escultòric que recordava els esdeveniments de les guerres carlines a la Ronda Sant Bernat. La causa del trasllat han estat les obres d'enderroc de la finca on estava situat el monument i la reurbanització del solar. En un principi, dues restauradores van treballar el grup escultòric per garantir-ne el trasllat. Les restauradores van indicar que l'escultura era en un pèssim estat de conservació. En concret, el monument presentava desplacatització i esquerdes. Les tècniques, primer, van fer-hi feines de neteja. Després, el van engreixar i, al final, el van empaperar per al trasllat, que va tenir lloc fa uns dies. Per al canvi d'ubicacio va ser necessari l'ús d'un camió grua: el grup escultòric era situat sobre una font d'obra vista d'uns dos metres d'alçada. Ara el testimoni de la Tercera Guerra Carlina és a disposició del Servei de Restauració del Museu Comarcal. Segons fonts de l'organisme de preservació, el monument tornarà a ubicar-se a prop de la seva darrera ubicació.L'escultura de la qual se'n tenia constància patrimonial era molt poc coneguda per la major part dels olotins. Per ser situada en un extrem de la ciutat i ubicada sobre una font d'obra vista. I, sobretot, perquè la seva estructura gastada a un primer cop d'ull no denotava que era un grup escultòric. El museu va rebre l'avís que al carrer Ronda Sant Bernat s'estava enderrocant una finca, on hi havia la font i es va establir contacte amb els tècnics de l'Ajuntament per comunicar al constructor que preservés la font de l'ensorrament. En concret, es tracta d'un grup escultòric que procedeix d'una de les portes de la darrera fortificació d'Olot. La porta duia el nom de Martínez Campos, general que va ser anomenat fill adopitiu de la ciutat el 1875. La causa del nomenament i de posar el nom a la porta va ser perquè Arsenio Martínez Campos va recuperar la ciutat pel govern de l'estat liberal, després que la localitat hagués estat en mans dels carlins durat el període d'un any. En el decurs del temps en què els carlins van romandre a Olot, van llegir els furs de Catalunya reconeguts pel seu pretedent a regnar Espanya, Carles VII. Després, l'Estat va fer una muralla projectada pel comandant d'enginyers Fèlix Recio, de la qual en queden pocs testimonis. A la zona on fins ara hi havia el monument, la fortificació tancava la ciutat que, de parets enfora, seguia per la Ronda de Sant Bernat. La muralla es va enderrocar progressivament perquè partia propietats i tancava accesos. Així, el grup escultòric va ser col·locat a sobre de la font per tal que es conservés.
Dues tècniques, en un moment de les feines de neteja, prèvies al trasllat del grup escultòric al Museu Comarcal de la Garrotxa. xavier valeri
NOTÍCIES RELACIONADES
Una peça amb interès artístic i històric. Comarques
un grup escultòric oblidatEl monument recordatori de la recuperació d'Olot per part del general Arsenio Martínez Campos havia restat oblidat de la visió dels olotins en un extrem de la ciutat. Ubicat sobre una font i de formes desgastades feia que poca gent en fes esment. Ara, el Museu Comarcal ha traslladat el monument per tal de restaurar-lo. Acabada la rehabilitació, el reubicaran en el lloc original.
OLOT XAVIER VALERI L'Ajuntament d'Olot ha traslladat al Museu Comarcal el grup escultòric que recordava els esdeveniments de les guerres carlines a la Ronda Sant Bernat. La causa del trasllat han estat les obres d'enderroc de la finca on estava situat el monument i la reurbanització del solar. En un principi, dues restauradores van treballar el grup escultòric per garantir-ne el trasllat. Les restauradores van indicar que l'escultura era en un pèssim estat de conservació. En concret, el monument presentava desplacatització i esquerdes. Les tècniques, primer, van fer-hi feines de neteja. Després, el van engreixar i, al final, el van empaperar per al trasllat, que va tenir lloc fa uns dies. Per al canvi d'ubicacio va ser necessari l'ús d'un camió grua: el grup escultòric era situat sobre una font d'obra vista d'uns dos metres d'alçada. Ara el testimoni de la Tercera Guerra Carlina és a disposició del Servei de Restauració del Museu Comarcal. Segons fonts de l'organisme de preservació, el monument tornarà a ubicar-se a prop de la seva darrera ubicació.L'escultura de la qual se'n tenia constància patrimonial era molt poc coneguda per la major part dels olotins. Per ser situada en un extrem de la ciutat i ubicada sobre una font d'obra vista. I, sobretot, perquè la seva estructura gastada a un primer cop d'ull no denotava que era un grup escultòric. El museu va rebre l'avís que al carrer Ronda Sant Bernat s'estava enderrocant una finca, on hi havia la font i es va establir contacte amb els tècnics de l'Ajuntament per comunicar al constructor que preservés la font de l'ensorrament. En concret, es tracta d'un grup escultòric que procedeix d'una de les portes de la darrera fortificació d'Olot. La porta duia el nom de Martínez Campos, general que va ser anomenat fill adopitiu de la ciutat el 1875. La causa del nomenament i de posar el nom a la porta va ser perquè Arsenio Martínez Campos va recuperar la ciutat pel govern de l'estat liberal, després que la localitat hagués estat en mans dels carlins durat el període d'un any. En el decurs del temps en què els carlins van romandre a Olot, van llegir els furs de Catalunya reconeguts pel seu pretedent a regnar Espanya, Carles VII. Després, l'Estat va fer una muralla projectada pel comandant d'enginyers Fèlix Recio, de la qual en queden pocs testimonis. A la zona on fins ara hi havia el monument, la fortificació tancava la ciutat que, de parets enfora, seguia per la Ronda de Sant Bernat. La muralla es va enderrocar progressivament perquè partia propietats i tancava accesos. Així, el grup escultòric va ser col·locat a sobre de la font per tal que es conservés.
.JPG)
Diumenge 21 de desembre de 2008 diaridegirona.cat » Comarques
